Jordi M. López Claveria, Josep Milà, Francesc Camps, Josep Lluís Gorina, Eulàlia Figuerola encapçalen la llista del GRUP VALLÈS.
En la mateixa llista els segueixen els arquitectes que han estat actius treballant per la Delegació, durant el quatre darrers anys:
PROGRAMA GRUPVALLÈS pel COAC 2010
En la mateixa llista els segueixen els arquitectes que han estat actius treballant per la Delegació, durant el quatre darrers anys:
Manel Sánchez a Granollers, Xavier Broto a Terrassa, Pere J. Tabueña a Rubí, Francisco Armengol a Mollet, Josep Mº Casas a Sant Cugat, Josep Riart a Cerdanyola.D’altres arquitectes que també en formen part: Montse Pujals, Claudi Sarraseca, Jordi Vallhonrat, Lluís Mestre, Josep M. Cunill, Joan Piera, Mònica Oliveras, Miquel Gaju, Manel Fuster, Francisca Toro, Manuel Muriano, Marc Fernández, Jordi Moreno, Roser Saus, Albert Cornellas, Carles Escudé, Miquel Turné, Josep Auguet, Fermín Aparicio, Amadeu Oliva, Joan Adell, Octavi Torres, fins a completar una llista de 111.( Podeu accedir a ella a la pestanya l'eleccions)
La llista del Grup Vallès representa un 10% del col·lectiu vallesà.
111 Arquitectes formem part de la llista presentada a la candidatura a representants de l’Assemblea del COAC. Donat que al Vallès tenim un cens electoral de 1.126 arquitectes, una presentació formada per un 10% del seu col•lectiu, és un fet molt rellevant.
La llista està formada per diversitat d’arquitectes, tan per poblacions, com per perfils i per edats. Agraïm el grau de compromís formant part d’ella, en una època marcada per una desafecció general envers dels fets col•lectius.
Des del Vallès sempre hem entès la gestió del Col•legi des d’una forma participativa, on cada arquitecte, sigui quin sigui el seu perfil, té dret a participar de les reflexions, discussions i decisions que es prenen. Volem continuar en aquesta línia, exportant-la i millorant-la en tot el que calgui.
El proper dijous 22 d’Abril a les 19h, realitzarem una trobada por tothom que estigui interessat a la Delegació del Vallès del Coac a Terrassa (C/ Colom 114), per poder intercanviar idees i opinions.
PROGRAMA GRUPVALLÈS pel COAC 2010
1. NOVA DEFINICIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN DEL COAC
Els òrgans de govern, heretats dels actuals estatuts, estan desfasats i són anacrònics. La seva estructura és complexa, poc entenedora i correspon a un projecte del segle passat.
Apostem per la modificació dels estatuts a fi de poder redefinir aquesta estructura per una altra més simplificada, amb uns òrgans de govern mínims i unes estructures assembleàries. Estructures organitzades en xarxa segons el territori (delegacions), espais físics , perfils o temàtiques diferents, que reflecteixin les diverses afinitats del col•lectiu i que siguin realment representatives.
2. MÉS PARTICIPACIÓ. MÉS IDENTIFICACIÓ. MÉS REPRESENTATIVITAT DELS ARQUITECTES.
L’actual participació i representació dels membres del Col•legi està acotada per la seva pròpia estructura.
Cal que es puguin crear sistemes o instruments perquè els col•legiats puguin participar en les reflexions i decisions del Col•legi.
Al Vallès hem elaborat un model de participació per equips voluntaris, per espais territorials i temàtics que formen una xarxa que s’estén per tot el territori. Aquest model permet la lliure participació, i genera sentiment d’identificació i representativitat. Comporta prendre decisions de forma col•lectiva i genera mecanismes de comunicació i intercanvi (taules de discussió, tertúlies i fòrums de debat). El resultat és un enriquiment de les accions realitzades.
És el sistema en que els Arquitectes saben que estan representats realment, que poden participar directament i, per tant, se senten identificats amb el COAC.
3. MODEL ECONÒMIC. EQUILIBRI ENTRE QUALITAT I AUSTERITAT.
El COAC no es una administració que es financii amb impostos. El COAC el financem entre tots els col•legiats amb les nostres quotes.
La gestió econòmica ha de portar-se des de la professionalitat empresarial. S’ha de perseguir l’optimització dels recursos en el personal i en el patrimoni que el COAC posseeix. Cal seguir amb el procés de redimensionat de la institució enfocada al futur.
Proposem un model basat en l’equilibri entre qualitat i la austeritat.
Al Vallès des d’un inici, hem seguit un model basat en el cost zero en espais (seus) i activitats. En quant a seus, a partir de convenis amb els municipis. En quant a activitats, a partir de la gestió amb patrocinadors. Un exemple claríssim d’aquest tipus d’acció és la 5a Biennal d’Arquitectura del Vallès i el segon acte “Arquitectura en públic”, que s’ha realitzat totalment amb patrocinis externs.
Els serveis s’han d’autofinançar a un preu de mercat, aconseguint aquest equilibri entre la qualitat i l’austeritat.
4. SERVEIS QUE EL COAC HA D’OFERIR ALS ARQUITECTES.
Per donar un servei deficient, val més no donar-lo.
Podríem fer un llistat extens de serveis i de ben segur que trobaríem un o varis del nostre interès; del que n’ hem fet us. Però n’ hem quedat satisfets?.
El que volem proposar és un nou concepte: El servei l’ha de definir el col•lectiu i el COAC l’ha de desenvolupar amb criteris d’eficiència i de mercat.
El concepte servei ha d’estar a l’alçada dels arquitectes en qualitat i temps, ha de ser flexible com ho és la professió, i s’ha d’adaptar a tot el col•lectiu .
Definirem tres tipologies de serveis, segons els diversos perfils del col•lectiu:
1-Serveis mínims universals i igualats per tots els col•legiats. ( informació, Internet...)
S’han de tenir en compte una sèrie de col•lectius que , en un moment determinat els pot interessar el fet d’estar representats pel seu corresponent col•legi, però que per el seu perfil actual ( joves, aturats, jubilats, maternitat, arquitectes al servei de l’administració , assalariats, aturada de l’activitat temporal...) els interessi gaudir d’un cost exacte i mínim.
2-Serveis de caràcter professional. ( visat, formació, assessoraments...)
Definint els serveis amb paràmetres de quotes variables en funció de l’especificitat de cadascun.
3-Serveis de caràcter personal. (salut, esport, lleure...)
Serveis que tradicionalment no s’han tingut en compte, i que pensem importants per al col•lectiu.
Finalment s’han d’establir els criteris perquè els serveis als arquitectes amb situació més feble els obtinguin de forma assequible.
5. EL COAC A LA SOCIETAT. LA FORÇA DE LA PRESÈNCIA.
La veu del COAC a través del seus dirigents ha de tornar a ser un referent d’opinió. No creiem en el silenci.
La veu del COAC encara té força i massa vegades hem renunciat a utilitzar-la. Al Vallès hem tingut veu i continuem tenint-la. A cada ciutat existeixen companys, que alhora que participen directament de l’equip de treball, també fan de portantveus del COAC i generen una presència social, que ens dóna valor de compromís.
És un model exportable a districtes, a comarques mal ateses o a perfils diferents d’Arquitectes.
Aquesta força també l’hem d’utilitzar a nivell nacional i estatal. El Codi Tècnic ,la crisi i Bolonya són exemples als que hem estat tous a l’hora de donar la nostra veu.
També volem que el COAC es manifesti més clarament en esdeveniments i aconteixements que afecten a la societat. El silenci també és postular-se.
6. LA NOVA COMUNICACIÓ EN EL COAC.
La comunicació s’ha de gestionar des de criteris professionals i requereix d’un sistema senzill i clar. L’actual ens dóna sensació de laberint i de desequilibri.
Proposem generar dos canals diferents d’acció: la comunicació interna destinada als col•legiats i utilitzar la Xarxa com model personalitzat i la comunicació externa destinada a la societat.
Proposem un model senzill i professional en quant als mitjans, i uns continguts basats en les idees, on sempre ha d’haver-hi cabuda per totes les diverses formes d’entendre el Col•legi.
7. COMPROMÍS REAL AMB ELS ARQUITECTES. EL COMPROMÍS NO ES PROMET, ES DEMOSTRA.
Fa anys que funcionem com a Grup Vallès. La nostra aportació i participació ha estat constant, molt per sobre d’altres grups que només han fet presència en èpoques electorals. Hem estat primers en molts aspectes de canvi, no sempre ens hem sentit recompensats i algun cop hem variat algun objectiu per solidaritat.
Ens hem distingit per prendre decisions sense dubtar, basades en els programes i reflexions dels diferents equips i per realitzar tots els projectes proposats.
Hem defensat als arquitectes i l’arquitectura
Estem compromesos amb les polítiques de gènere, de gent jove i de tots aquells col•lectius que per diferents circumstàncies pateixen un cert allunyament del COAC.
Proposem un nivell d’acció de Col•legi basat en una jerarquització de les necessitats, a partir del coneixement de la situació de tots els arquitectes.
8. LA FORMACIÓ DELS ARQUITECTES. DOS NIVELLS.
La formació és un servei de tractament específic i prioritari.
Proposem una estructura de formació en dos nivells:
El primer, correspondria a la formació dels arquitectes en cursos d’una certa durada i sotmesos a un programa que requereix d’una infraestructura professional d’acció.
El segon, de formació contínua de poca durada i totalment possible en seus i delegacions, lluny de la centralitat, en la que no cal un sistema organitzatiu complexa. Sempre realitzats amb uns criteris de coordinació i qualitat unificats. Des del Grup Vallès, com a altres seus i delegacions, hem impulsat aquest model i continuarem fent-ho.
9. EL SERVEI DEL COAC A LA SOCIETAT.
Més enllà de l‘àmbit legislatiu i dels propis serveis als arquitectes, també ens cal definir quin és el servei del COAC a la societat.
El COAC ha de donar molts serveis a la societat: culturals ( arquitectura, publicacions, exposicions, debats...), d’intermediació entre l’administració i la societat (visats, llicències, normatives...), socials (aportacions en els grans temes: territori, habitatge,...)
Proposem explicar a la societat quins són els grans valors dels Arquitectes i l´Arquitectura i promoure accions que posin en relleu aquests conceptes. Difondre les biennals territorials, impulsar el projecte de museu de l’arquitectura, en són exemples.
Cal que aportem el nostre coneixement a tots els àmbits possibles. Se’ns coneixerà i reforçarà la nostra identitat.
LLISTA D'ARQUITECTES PRESENTATS A LA CANDIDATURA GRUP VALLÈS COAC
encapçalada per Jordi M.López i Claveria
Milà i Albà, Josep
Camps Palou, Francesc
Gorina De Travy, Josep Lluís
Figuerola Solà, Eulàlia
Sánchez Real, Manuel
Broto i Comerma, Xavier
Sarraseca Lao, Claudi
Riart Ros, Josep Lluís
Pujals i Ginebreda, Montse
Casas i Medinyà, Josep Ma.
Tabueña i Lafarga, Pere J.
Cunill Casals, Josep M.
Piera Roca, Joan
Oliveres i Guixer, Mònica
Mestre Boix, Lluís
Moreno Gimenez, Jordi
Toro Barbero, Francisca
Armengol Maroto, Francisco José
Gaju i Marcet, Miquel
Mimó Viader, Eulàlia
Muriano i Royo, Manuel
Fuster Freixa, Manel
Auguet Puig, Josep
Balagué Brichs, Fina
Vea i Vilajuana, Santi
Turné Oliveras, Miquel
Soler Castañé, Silvia
Aparicio Alcantud, Fermín
Vallhonrat i Espasa, Jordi
Rovira Saperas, Josep Ma.
Gaju Bas, Jordi
Saus Sarrias, Roser
Fernández Hernández, Marc
Melero Velasco, Juan
Grifoll Roncal, Adam
Fuster Freixa, Montse
Campmany Crusafon, Marc
Mutgé i Barceló, Vicenç
Mengual Chaler, Carles
Martí Argemí, Marta
Mas Ballester, Toni
De Castro Argudo, Raül
Minvielle i Cosp, Silvia
Esteve i Torondel, Josep
Pou Quincoces, Salvador
Puig i Sanllehi, Francesc
Fernández Fernández, Laura
Buenaventura i Espin, Ignasi
Sala Tarrés, Francesc
Sánchez Torres, Pedro M.
Adell Cardellach, Joan
Carrascal Uñó, M. Del Mar
Escudé i Muncunill, Carles
Martínez García, Amador
Rusiñol Vega, Eduard
Malgosa Sanahuja, Eduard
Vallhonrat i Falcó, Marta
Maier i Alsina, Alfred
Griera i Cura, Antoni
Marroig Pol, Guillermo
Martínez Clavell, Josep Oriol
Pellisé i Cànovas, Eva
Gabarró i Galobardes, Enric
Cárdenas Rodríguez, Rafael
Gaspà Gamundi, Patricia
Argemí i Renom, Joan
Solá i Gil, Albert
Botran Martínez, Víctor
Bordas i Contel, Núria
Casablancas Raposo, Salvador
Martí Comerma, Anna Ma.
Panosa Garcia, Salvador
Balcells Serra, Alexandre
Coderch Gimenez, José Antonio
Femenias Ureña, Pol
Martínez Scheiwiler, Raquel
Sauquet Llonch, Roger
Monter i Prat, Bernat
Pintado Carbonell, Teresa
Closa, Santiago
Palomas Roig, Joan
Mota González, María del Mar
Pareja i Esmandia, Victor
Ortega Garcia, Joan J.
Resina Fernández, Antoni
Echevarria Johansson, Ingrid
Freixas i Coronas, Eduard
Cruz Pedrosa, Antonio J.
Llistosella Vidal, Ferran
Farrés Casadesus, Ricard
Barrio Rodríguez, Estefania
Garcés Iborra, Enric
Pujadas i Masjuan, Manel
Bernabeu Capdevila, Josep
Armengol i San, Manuel
Soley Soler, M. Teresa
Raventós i Pérez, Isidre
Lecina Lacueva, Daniel
Ricart Ulldemolins, Josep
Codina Jané, Antoni
Aguilera Relaño, Mar
Llunell Oliver, Joan
Company Umbert, Joan
Prat i Aguilar, Joan
Del Olmo Pagan, Alfonso
Llobet i Agulló, Meritxell
Argemí i Domingo, Bernat
Oliveras Estapé, Vicenç
Torres Rosell, Octavi
Baca Pericot, Joan
Els òrgans de govern, heretats dels actuals estatuts, estan desfasats i són anacrònics. La seva estructura és complexa, poc entenedora i correspon a un projecte del segle passat.
Apostem per la modificació dels estatuts a fi de poder redefinir aquesta estructura per una altra més simplificada, amb uns òrgans de govern mínims i unes estructures assembleàries. Estructures organitzades en xarxa segons el territori (delegacions), espais físics , perfils o temàtiques diferents, que reflecteixin les diverses afinitats del col•lectiu i que siguin realment representatives.
2. MÉS PARTICIPACIÓ. MÉS IDENTIFICACIÓ. MÉS REPRESENTATIVITAT DELS ARQUITECTES.
L’actual participació i representació dels membres del Col•legi està acotada per la seva pròpia estructura.
Cal que es puguin crear sistemes o instruments perquè els col•legiats puguin participar en les reflexions i decisions del Col•legi.
Al Vallès hem elaborat un model de participació per equips voluntaris, per espais territorials i temàtics que formen una xarxa que s’estén per tot el territori. Aquest model permet la lliure participació, i genera sentiment d’identificació i representativitat. Comporta prendre decisions de forma col•lectiva i genera mecanismes de comunicació i intercanvi (taules de discussió, tertúlies i fòrums de debat). El resultat és un enriquiment de les accions realitzades.
És el sistema en que els Arquitectes saben que estan representats realment, que poden participar directament i, per tant, se senten identificats amb el COAC.
3. MODEL ECONÒMIC. EQUILIBRI ENTRE QUALITAT I AUSTERITAT.
El COAC no es una administració que es financii amb impostos. El COAC el financem entre tots els col•legiats amb les nostres quotes.
La gestió econòmica ha de portar-se des de la professionalitat empresarial. S’ha de perseguir l’optimització dels recursos en el personal i en el patrimoni que el COAC posseeix. Cal seguir amb el procés de redimensionat de la institució enfocada al futur.
Proposem un model basat en l’equilibri entre qualitat i la austeritat.
Al Vallès des d’un inici, hem seguit un model basat en el cost zero en espais (seus) i activitats. En quant a seus, a partir de convenis amb els municipis. En quant a activitats, a partir de la gestió amb patrocinadors. Un exemple claríssim d’aquest tipus d’acció és la 5a Biennal d’Arquitectura del Vallès i el segon acte “Arquitectura en públic”, que s’ha realitzat totalment amb patrocinis externs.
Els serveis s’han d’autofinançar a un preu de mercat, aconseguint aquest equilibri entre la qualitat i l’austeritat.
4. SERVEIS QUE EL COAC HA D’OFERIR ALS ARQUITECTES.
Per donar un servei deficient, val més no donar-lo.
Podríem fer un llistat extens de serveis i de ben segur que trobaríem un o varis del nostre interès; del que n’ hem fet us. Però n’ hem quedat satisfets?.
El que volem proposar és un nou concepte: El servei l’ha de definir el col•lectiu i el COAC l’ha de desenvolupar amb criteris d’eficiència i de mercat.
El concepte servei ha d’estar a l’alçada dels arquitectes en qualitat i temps, ha de ser flexible com ho és la professió, i s’ha d’adaptar a tot el col•lectiu .
Definirem tres tipologies de serveis, segons els diversos perfils del col•lectiu:
1-Serveis mínims universals i igualats per tots els col•legiats. ( informació, Internet...)
S’han de tenir en compte una sèrie de col•lectius que , en un moment determinat els pot interessar el fet d’estar representats pel seu corresponent col•legi, però que per el seu perfil actual ( joves, aturats, jubilats, maternitat, arquitectes al servei de l’administració , assalariats, aturada de l’activitat temporal...) els interessi gaudir d’un cost exacte i mínim.
2-Serveis de caràcter professional. ( visat, formació, assessoraments...)
Definint els serveis amb paràmetres de quotes variables en funció de l’especificitat de cadascun.
3-Serveis de caràcter personal. (salut, esport, lleure...)
Serveis que tradicionalment no s’han tingut en compte, i que pensem importants per al col•lectiu.
Finalment s’han d’establir els criteris perquè els serveis als arquitectes amb situació més feble els obtinguin de forma assequible.
5. EL COAC A LA SOCIETAT. LA FORÇA DE LA PRESÈNCIA.
La veu del COAC a través del seus dirigents ha de tornar a ser un referent d’opinió. No creiem en el silenci.
La veu del COAC encara té força i massa vegades hem renunciat a utilitzar-la. Al Vallès hem tingut veu i continuem tenint-la. A cada ciutat existeixen companys, que alhora que participen directament de l’equip de treball, també fan de portantveus del COAC i generen una presència social, que ens dóna valor de compromís.
És un model exportable a districtes, a comarques mal ateses o a perfils diferents d’Arquitectes.
Aquesta força també l’hem d’utilitzar a nivell nacional i estatal. El Codi Tècnic ,la crisi i Bolonya són exemples als que hem estat tous a l’hora de donar la nostra veu.
També volem que el COAC es manifesti més clarament en esdeveniments i aconteixements que afecten a la societat. El silenci també és postular-se.
6. LA NOVA COMUNICACIÓ EN EL COAC.
La comunicació s’ha de gestionar des de criteris professionals i requereix d’un sistema senzill i clar. L’actual ens dóna sensació de laberint i de desequilibri.
Proposem generar dos canals diferents d’acció: la comunicació interna destinada als col•legiats i utilitzar la Xarxa com model personalitzat i la comunicació externa destinada a la societat.
Proposem un model senzill i professional en quant als mitjans, i uns continguts basats en les idees, on sempre ha d’haver-hi cabuda per totes les diverses formes d’entendre el Col•legi.
7. COMPROMÍS REAL AMB ELS ARQUITECTES. EL COMPROMÍS NO ES PROMET, ES DEMOSTRA.
Fa anys que funcionem com a Grup Vallès. La nostra aportació i participació ha estat constant, molt per sobre d’altres grups que només han fet presència en èpoques electorals. Hem estat primers en molts aspectes de canvi, no sempre ens hem sentit recompensats i algun cop hem variat algun objectiu per solidaritat.
Ens hem distingit per prendre decisions sense dubtar, basades en els programes i reflexions dels diferents equips i per realitzar tots els projectes proposats.
Hem defensat als arquitectes i l’arquitectura
Estem compromesos amb les polítiques de gènere, de gent jove i de tots aquells col•lectius que per diferents circumstàncies pateixen un cert allunyament del COAC.
Proposem un nivell d’acció de Col•legi basat en una jerarquització de les necessitats, a partir del coneixement de la situació de tots els arquitectes.
8. LA FORMACIÓ DELS ARQUITECTES. DOS NIVELLS.
La formació és un servei de tractament específic i prioritari.
Proposem una estructura de formació en dos nivells:
El primer, correspondria a la formació dels arquitectes en cursos d’una certa durada i sotmesos a un programa que requereix d’una infraestructura professional d’acció.
El segon, de formació contínua de poca durada i totalment possible en seus i delegacions, lluny de la centralitat, en la que no cal un sistema organitzatiu complexa. Sempre realitzats amb uns criteris de coordinació i qualitat unificats. Des del Grup Vallès, com a altres seus i delegacions, hem impulsat aquest model i continuarem fent-ho.
9. EL SERVEI DEL COAC A LA SOCIETAT.
Més enllà de l‘àmbit legislatiu i dels propis serveis als arquitectes, també ens cal definir quin és el servei del COAC a la societat.
El COAC ha de donar molts serveis a la societat: culturals ( arquitectura, publicacions, exposicions, debats...), d’intermediació entre l’administració i la societat (visats, llicències, normatives...), socials (aportacions en els grans temes: territori, habitatge,...)
Proposem explicar a la societat quins són els grans valors dels Arquitectes i l´Arquitectura i promoure accions que posin en relleu aquests conceptes. Difondre les biennals territorials, impulsar el projecte de museu de l’arquitectura, en són exemples.
Cal que aportem el nostre coneixement a tots els àmbits possibles. Se’ns coneixerà i reforçarà la nostra identitat.
LLISTA D'ARQUITECTES PRESENTATS A LA CANDIDATURA GRUP VALLÈS COAC
encapçalada per Jordi M.López i Claveria
Milà i Albà, Josep
Camps Palou, Francesc
Gorina De Travy, Josep Lluís
Figuerola Solà, Eulàlia
Sánchez Real, Manuel
Broto i Comerma, Xavier
Sarraseca Lao, Claudi
Riart Ros, Josep Lluís
Pujals i Ginebreda, Montse
Casas i Medinyà, Josep Ma.
Tabueña i Lafarga, Pere J.
Cunill Casals, Josep M.
Piera Roca, Joan
Oliveres i Guixer, Mònica
Mestre Boix, Lluís
Moreno Gimenez, Jordi
Toro Barbero, Francisca
Armengol Maroto, Francisco José
Gaju i Marcet, Miquel
Mimó Viader, Eulàlia
Muriano i Royo, Manuel
Fuster Freixa, Manel
Auguet Puig, Josep
Balagué Brichs, Fina
Vea i Vilajuana, Santi
Turné Oliveras, Miquel
Soler Castañé, Silvia
Aparicio Alcantud, Fermín
Vallhonrat i Espasa, Jordi
Rovira Saperas, Josep Ma.
Gaju Bas, Jordi
Saus Sarrias, Roser
Fernández Hernández, Marc
Melero Velasco, Juan
Grifoll Roncal, Adam
Fuster Freixa, Montse
Campmany Crusafon, Marc
Mutgé i Barceló, Vicenç
Mengual Chaler, Carles
Martí Argemí, Marta
Mas Ballester, Toni
De Castro Argudo, Raül
Minvielle i Cosp, Silvia
Esteve i Torondel, Josep
Pou Quincoces, Salvador
Puig i Sanllehi, Francesc
Fernández Fernández, Laura
Buenaventura i Espin, Ignasi
Sala Tarrés, Francesc
Sánchez Torres, Pedro M.
Adell Cardellach, Joan
Carrascal Uñó, M. Del Mar
Escudé i Muncunill, Carles
Martínez García, Amador
Rusiñol Vega, Eduard
Malgosa Sanahuja, Eduard
Vallhonrat i Falcó, Marta
Maier i Alsina, Alfred
Griera i Cura, Antoni
Marroig Pol, Guillermo
Martínez Clavell, Josep Oriol
Pellisé i Cànovas, Eva
Gabarró i Galobardes, Enric
Cárdenas Rodríguez, Rafael
Gaspà Gamundi, Patricia
Argemí i Renom, Joan
Solá i Gil, Albert
Botran Martínez, Víctor
Bordas i Contel, Núria
Casablancas Raposo, Salvador
Martí Comerma, Anna Ma.
Panosa Garcia, Salvador
Balcells Serra, Alexandre
Coderch Gimenez, José Antonio
Femenias Ureña, Pol
Martínez Scheiwiler, Raquel
Sauquet Llonch, Roger
Monter i Prat, Bernat
Pintado Carbonell, Teresa
Closa, Santiago
Palomas Roig, Joan
Mota González, María del Mar
Pareja i Esmandia, Victor
Ortega Garcia, Joan J.
Resina Fernández, Antoni
Echevarria Johansson, Ingrid
Freixas i Coronas, Eduard
Cruz Pedrosa, Antonio J.
Llistosella Vidal, Ferran
Farrés Casadesus, Ricard
Barrio Rodríguez, Estefania
Garcés Iborra, Enric
Pujadas i Masjuan, Manel
Bernabeu Capdevila, Josep
Armengol i San, Manuel
Soley Soler, M. Teresa
Raventós i Pérez, Isidre
Lecina Lacueva, Daniel
Ricart Ulldemolins, Josep
Codina Jané, Antoni
Aguilera Relaño, Mar
Llunell Oliver, Joan
Company Umbert, Joan
Prat i Aguilar, Joan
Del Olmo Pagan, Alfonso
Llobet i Agulló, Meritxell
Argemí i Domingo, Bernat
Oliveras Estapé, Vicenç
Torres Rosell, Octavi
Baca Pericot, Joan
ORGANIGRAMA ÒRGANS DE GOVERN I VOTACIONS
Com es pot observar el sistema de representativitat del Coac és molt complicat poc equilibrat i poc representatiu de diferents perfils i territoris, cal redefinir-lo.
