És una vergonya, estem en un País ridícul a on és lícit donar tot de suports a les families inmigrants i denigrar la situació d'una bona part de la nostra societat. Una ONG, un País d'hipòcrites "amics de l'aliança de civilitzacions" que estan enemistats amb els seus propis colors. No hi ha lluita per la pàtria si no hi ha un bon "patriarca"...
Els Espanyols ens sentim enganyats i deixats de la mà, no hi ha un bon pla de recuperació del País i no hi ha sensibilitat ni sentiments reals per la gent que busca desesperadament un futur digne, ni per la gent que avui ocupa la llista de l'atur. SENTO VERGONYA.
Totalmente de acuerdo el panorama es desolsdor y las perspectivas dantescas, hay gente joven muy preparada que se perderá para el ejercicio de la arquitectura y para los veteranos ha bajado ya el telón.
Estic totalment d´acord. A més aquest problema afecta especialment als arquitectes més joves, la majoria dels quals són autònoms sense dret a una prestació d´atur.
Referent a la carta " Arquitectos Asustados" voldria afegir que encara hi hà mes:
Son molts despatxos petits que no poden ni presentar-se als concursos siguin de l'administració o d'entitats depenents d'ella.
A la quasi totalitat d'aquests concurso hi hà una clàusula excloent que ve a dir:
" condicions particulars.........Les persones o entitats jurídiques que licítin aquest concurs hauràn de demostrar, amb còpia del full d'encàrrec o amb certificat de l'ajuntament, que en els últims 3 anys de la seva professió, han obtingut o fet un projecte de les mateixes característiques formals o de pressupost objecte d'aquest concurs, otorgat per a l'administració.......".
Quants despatxos de petites dimensions en els últims 3 anys han fet biblioteques, escoles, centres socials, etc.......
només cal dir que els arquitectes quan logrem tenir el títol, cosa que ja costa molt, en teoria som iguals en quant a coneixements, i som vàlids per igual per a desenvolupar qualsevol encàrrec, ja sigui de qualsevol dimensió, i si no es el cas tenim medis per a poder-ho fer.
att. Manel Pujadas i Masjuan
D'acord, però encara aquesta carta es queda curta per expressar el meu cabreig. Afegeixo també que el propi Col-legi ha col-laborat activament en aquesta apatia i manca de reivindicació crítica, segurament perquè està prou distret prenent cura del seu melic.
Pere Soler
Estic completament d'acord amb el contingut de la carta "Arquitectes en coma"
Luis Jara Álvarez de Sotomayor. Col. núm. 2083/4
Per desgràcia nostra, t'he de donar la raó amb tot. A part, de què ens està servint tot l'esforç per actualitzar-nos a noves normatives (codi tècnic, accessibilitat, decret d'habitabilitat)? Com era un projecte fa deu anys i com és ara? Els honoraris a la meitat i la feina el doble, però cada vegada amb més responsabilitats atorgades i sinó, llegiu-vos bé el nou Codi Tècnic.
Evidentment que n'estic d'acord, però un cop coneguda i reconeguda la situació, cal enumerar, no les queixes, sinó les accions a emprendre i començar a moure'ns. Clar que és important donar a coneixer la situació del col·lectiu, peró trobo que encara ho és més, trobar el camí dels petits gestos (fets i accions) que implementin la nostra capacitació per afrontar el nou paper social que ens toca assumir.
Saber llegir quina és aquesta nova situació, saber veure que ens demana la societat com a arquitectes i saber respondre amb tota la professionalitat possible a aquest nou repte és l'única manera de recuperar el valor afegit d'aquesta professió davant la societat.
Re definir o si es vol re perfilar el paper de l'arquitecte per esdevenir el nou arquitecte que sigui capaç de trobar el forat adequat en el mercat de treball i en la societat.
Ara només cal agrupar-nos més que mai i ser capaços, amb una gran dosis d'autocrítica i imaginació, avaluar el model de professional existent i el model futur, per una vegada consensuat, poder emprendre aquest camí amb garanties d'èxit.
Estic totalment d'acord, en tot i especialment en el tema dels concursos impossibles. Es perd molt sovint, però si mai guanyes, el primer que fas és pagar ....per treballar. Albert Daniel
Clavat! Estic totalment d'acord.
A més, encara que ens costi de reconeixer, no em cuidat prou els clients, ni en dedicació a l'obra per tal de defensar els seus interessos, ni interés per escoltar als industrials i traslladar els seus coneixements als nostres projectes... Així que a sobre som un col.lectiu que comença a ser mal vist, tant pel particular com pel sector de la construcció.
Moltes felicitats a l'Autor. Totalment d'acord. Ànims
La carta reflecteix en gran part allò que ens està passant al col·lectiu d'arquitectes, especialment a aquells que estem organitzats com a petits despatxos. A nosaltres ens està resultant molt difícil competir contra els grans despatxos ( amb necessitat de tenir molta feina per a poder competir en la relació qualitat preu, i on treballen molts professionals i no tots arquitectes); molt difícil competir contra l'allau indiscriminat de noves reglamentacions ( en molts casos molt millorables a la baixa ) que encareixen el producte i incentiven l'obra petita amb llicència a precari; i molt difícil competir contra el desequilibri entre la demanda ( molt minsa especialment ara en temps de crisi)i l'abundant oferta de professionals ( arquitectes o no ) disposats a lliutar per les " angrunes" que avui ofereix el "mercat".
Aquests i d'altres son els nostres problemes. Sens dubte la situació es greu, peró el pitjor potser sigui la nostra incapacitat per fer arribar a la societat que la solució als nostres problemes passa per una solució que ens involucri col·lectivament com a sector afectat. Per ara sembla que la solució de la majoria sigui refugiar-se en els petits nínxols d'ocupació que queden o resistir individualment i a voltes de manera heroica.
Aquesta no pot ser la solució d'un sector que a vist reduït fins al 80% la seva activitat.
Salvador Ribas i Serra
Veritats com Temples són les que diu aquesta carta!
És ben curiós que som un col·lectiu sense cohesió ni capacitat de reacció en conjunt. I no sé el perquè!- Això s'entendria si tots en haguèssim forrat d'or, però no és pas el cas. En la majoria dels cassos, els arquitectes hem estat una eina inevitable per la qual s'ha de passar. Per exercir aquesta professió cal estar fort, i ara a més d'haver-se col·lapsat l'iniciativa dels Promotors, hem de lluitar amb això que en diuen el Codi Tècnic.Sincerament, és frustrant!.
Jordi Graells
ARQUITECTE
100 % d'acord, l'apatia de sempre fa que solo mirem fins la porta del propi despatx. mes enllà que tothom procuri per la seva salvació. desprès de tants anys de tenir un col·legi encara no s'ha aconseguit un mínim sentit de cohesió, solidaritat & sentit comú, necessari per protegir la nostra professió.
CREC PERSONALMENT EN QUE TOTS HAURÍEM DE FER UNA REFLEXIÓ PROFUNDA, DE LA CARTA ESTIC D'ACORD AL 70%. EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE ACTUEM COM UN COL·LECTIU MÉS SÒLID, CONJUNTAMENT, I NO VEURE AL COMPANY COM UN SIMPLE "COMPETIDOR", ESTIC CONVENÇUT QUE A LA LLARGA TOTS GUANYARÍEM. EL COL·LEGUI TAMBÉ HAURIA DE FER UNA FORTA REFLEXIÓ, QUI SINÓ S'HA APROFITAT MÉS DE LA BOMBOLLA IMMOBILIARIA...(I QUAN DIC COL·LEGUI NO HEM REFEREIXO ALS TREBALLADORS O COMPANYS QUE TREBALLEN EN VISATS O SECRETARIA)...ÉS TEMPS DE PENSAR, REFLEXIONAR I REINVENTAR-NOS SI TENS ENERGIA.... RAÜL
Estic totalment d'acord amb aquest escrit i soc dels que pensa que potser ja ha arribat l'hora de fer-nos sentir. D'altra banda el nostre llarg silenci fins ara és una clara evidència de que el nostre col·lectiu és molt, excessivament diria jo, individualista i poc solidari. Donada la imatge distorsionada que la societat té dels arquitectes, no cal esperar que ningú mogui un dit per nosaltres.
La situació és, evidentment més greu del que pensa l'opinió pública. Els col·legis haurien de pendre mesures transitòries pels que no visen res i abaixar o modificar quotes, igual per ASEMAS i per HNA. Si no visem les quotes fixes mensuals ens acaben de matar i tampoc es tracta de donar-se de baixa i desparèixer del mapa. S'ha de pendre mesures per poder subsistir i que les institucions dels pròpis arquitectes no es acabin de enfonsar.
Marc Gonzzález i Graupera. Arquitecte
Estic totalment d'acord. De fet fa molts anys que jo també dic el mateix.
Crec, pero, que hi tenim un problema afegit. Ja desde l'Escola només s'ensenya ARQUITECTURA, sense tenir en compte les especialitzacions que existeixen a d'altres països i donant l'esquena a activitats laborals que han ocupat altres professions (Aparelladors, enginyers,...).
En fí, crec que la nostra professió està realment en fase terminal.
Josep Mª Casas
El 15 de desembre es va dur a terme a la seu de la plaça Nova del COAC la sessió Recuperació econòmica i edificació:un nou equilibri, en que diversos representants del sector de la construcció van remarcar la importància de l'obra nova en el procés de recuperació econòmica del país i van formular propostes en relació a les mesures que caldria pendre en aquest sentit. Més info....
